Tramuntanades d'en jordi

Mosaic o Pòrtland?

2011-03-13T11:03:00.003+01:00

Mitjançant una de les famoses xarxes socials, actuals motor de canvi de la societat 2.0, vaig trobar un entrenador de bàsquet lamentant-se que per segona vegada en poc temps una jugadora seva s’havia fet mal a l’entrenament per culpa, única i exclusivament, del mal estat del parquet del pavelló vell de Figueres. Aquest comentari passava més o menys desapercebut fins que l’usuari va penjar les fotos que mostraven l’estat real de la pista. Vergonyós. Per més crític que fos qualsevol comentari, les imatges superaven qualsevol expectativa.

És impensable que una ciutat com Figueres, amb un consistori que s’omple la boca amb el nou pavelló previst a Vilatenim, deixi morir un dels dos pavellons que ja té la ciutat. Resulta que en aquest pavelló ja s’hi van fer unes tasques de manteniment fa tres anys, però malament i sense continuïtat.

Es veu que ara algun il·luminat vol substituir el parquet per mosaic o pòrtland. Segurament aquest llumenera no ha practicat mai esport ni té fills a l’esport de base. Si en el cas del canvi a gespa artificial de l’estadi de Vilatenim podia crear controvèrsia, aquí (si es demanés l’opinió als usuaris reals) el dubte com a molt estaria entre el parquet o algun altre material sintètic.

En aquesta instal·lació habitualment s’hi practica bàsquet, futbol sala i patinatge. La imatge que es dóna de Figueres als equips contraris i equips arbitrals no cal comentar-la. Sense esmentar el risc de lesions pels equips locals i visitants, i sembla que fins i tot hi ha alguna referència arbitral a les actes. Malauradament fins que no passi res gros ningú tindrà pressa a arreglar-lo o simplement enderrocar-lo.

Recordem que l’esport (i especialment el de base) és entre altres coses un eix vertebrador de la cohesió social, dinamitzador del teixit associatiu i una pràctica saludable. Com ens podem plantejar crear cap Patronat Municipal de l’Esport si la regidoria corresponent és incapaç de gestionar els pocs equipaments dels que disposa la ciutat?

Pot fer la sensació que es tracta d’un problema econòmic. Res més lluny de la realitat: es tracta d’un problema d’eficiència. Amb una mínima part del que li costarà a la ciutat el futur pavelló (veurem com acaba el tema de la franquícia Montessori) tindríem aquest tema solucionat, descarregant una mica l’actual pavelló nou i fent més eficaç la gestió (tant horària, com material, com humana, com d’infraestructures), es milloraria l’actual situació de precarietat que viu l’esport a la ciutat. Segurament podríem evitar que els clubs marxin de Figueres com va passar amb el Mifas o el futbol sala (que ha tornat per jugar en aquest pavelló), que el Tennis Taula Tramuntana sobrevisqui en precari al gimnàs d’un in

stitut o que l’única secció d’handbol de la ciutat (si, a Figueres es volia jugar a handbol) jugui a Castelló, i també incentivar l’intent que fan alguns esports per créixer, com és el tan català hoquei sobre patins, aprofitant que tenim a la ciutat un dels que era considerat millor àrbitre del món, Jordi Vidal.

Necessitem coherència. Figueres tenia una infraestructura, possiblement obsoleta, com era el Club Natació. Com és habitual, es va optar per enderrocar-lo, fer-hi un aparcament, i després ja parlarem de com solucionem la resta. Anys després inauguraven una piscina que només resolt parcialment les necessitats de les persones que van a nedar i no només a refrescar-se, i encara esperem solució pel tennis o el tennis taula.

Segur que un nou pavelló es necessari, això està clar. Però es prioritari? Tenim clares les polítiques en matèria d’esport i exercici físic que volem dur a terme? Tenim recursos per a tècnics i monitors qualificats per assumir una nova infraestructura i millorar les presents? Crec que si tractem malament tot el que ja tenim mai en tindrem prou. I recordem que de TENIR, TENIM.

[Article publicat a primers de març de 2011 a www.ediari.cat i www.ciutatdelsbrivalls.cat ]

Qui pateix pel català a la tv, es per massa o per poc?

2011-02-28T21:28:00.000+01:00

El tancament de les emissions de TVC al país valencià és la darrera mostra del maltractament que pateix la nostra llengua per part dels governs de l’estat espanyol. No cal ser gens malpensat per trobar una clara animadversió vers nosaltres, vehiculada en aquesta ocasió amb un atac a l’ús del català en els mitjans de comunicació. El curiós del cas és que en aquests moments és més visible la gent que pateix per l’excés de programació en català que no per la real minimització!

Personalment, per quan vaig néixer, a temps per veure morir FF., teníem dos únics canals de parla castellana excepte per algun petit format, purament simbòlic, que s’emetia des de Miramar. Tant és així que quan a principis dels vuitanta comencen les emissions de TV3, se’ns feia molt estrany descobrir que John Wayne o els de Dallas podien parlar en català. En pocs anys, el 1989, vam poder viure el que podem considerar el sostre de la televisió en català amb l’aparició del Canal 33. El 50% dels canals visibles a Catalunya parlaven la nostra llengua, tot i ser ridícul, n’estàvem contents i amb el pas dels anys hem vist que el moment era per estar eufòricament descontrolats!

En menys d’un any van arribar les tres primeres cadenes privades, no cal dir-ho, integrament de parla castellana. Tornàvem a la crua realitat proporcional de forma pràcticament indefinida fins l’invent de la TDT. Quin invent la TDT, l’aparell que permetria a cada cadena tenir diferents canals temàtics (independentment de la qualitat dels mateixos) i poder gaudir més fàcilment de serveis com subtítols o l’emissió dual. D’entrada ens hem de sentir afortunats i agraïts pels canals addicionals de TVC, per la primera cadena privada que utilitza majoritàriament el català, la facilitat de sintonitzar algunes televisions locals, el canal balear i durant només unes setmanes el valencià, però i poca cosa més. És el que hi ha. Contents i enganyats, com sempre.

Exemplifico un cas particular. Si els meus fills volen programació infantil directament s’intenta provar el K3, no és cap crítica dir que es casualitat quan fan alguna cosa que s’adapti exactament a la seva edat. O és per més petits i no ho volen veure o és per més grans i és millor que no ho vegin. Estem obligats a passar per canals castellanoparlants, amb cap problema de comprensió tot i que algú vol fer creure el contrari. Un dia, arribat aquest punt trobo una situació peculiar, curiosa o rabiosa... estan emetent un capítol de les Tres Bessones (Mellizas) per ClanTV. M’il·lusiono i penso que tenim la gran sort de poder utilitzar el sistema Dual, així el podrem veure en versió original, és a dir, en català. Doncs no, el sistema dual es en anglès. Ho trobo vergonyós, tant per part de TVE com per part de Cromosoma al no contemplar aquestes qüestions a l’hora de fer-ne la distribució.

I no es tracta de ser radical ni extremista, tampoc trobo normal que una televisió pública es gasti el que no té comprant els drets de la lliga espanyola de futbol o el mundial de Formula 1 quan actualment mitjançant altres canals ja els podríem veure amb la radio fent la funció de servei dual.

Tot i així, com sempre, sembla que només actuen els qui creuen que el català discrimina l’altra llengua, ja sigui tancant canals, intentant aturar la immersió lingüística o criticant Pa negre!

Gespa Artificial per Municipal Decret

2009-10-27T08:27:00.002+01:00

D’aquí pocs dies i uns catorze mesos d’endarreriment, si no hi ha més problemes d’última hora, l’Estadi de Vilatenim estrenarà la nova gespa artificial. Un cúmul d’errors burocràtics i mals plantejaments deixen molt lluny en el temps la polèmica inicial, en la que una vegada més el govern municipal va prendre pel recte una decisió sense consultar en cap moment a ningú.

La majoria d’arguments utilitzats per l’equip de govern són tan acceptables com fàcils de trencar. Tot depèn del punt de vista que es miri i dels possibles interessos posteriors que es valorin.

Molta gent ha comentat i valorat aquest canvi i és fàcil trobar justificacions, tant a favor com en contra, que no es poden negar:

A partir d’ara es podrà utilitzar l’estadi durant 24 hores al dia si és necessari.

Es podran accelerar els futurs destins del Camp del Far i de La Casera.

Difícilment tornarem a veure equips d’elit a Figueres. Ni tan sols en amistosos, no cal recordar que a la gloriosa semifinal de Copa de la Unió, el Depor hi va arribar directament perquè es va negar a jugar a l’Hospitalet sobre gespa artificial.

Podrem seguir anant a Vilamalla, Peralada o Navata per veure equips de primera línia jugant en camps de gespa natural a l’estiu.

La gespa artificial necessita un manteniment diferent, teòricament més econòmic, però el necessita. Fins i tot s’ha de regar.

L’Estadi es de propietat municipal i per tant hauria de ser d’ús més municipal.

La U.E.Figueres ha estat l’única entitat figuerenca capacitada per mobilitzar més de 8.000 persones, i tenir un ressò publicitari de la ciutat superior al de qualsevol campanya publicitària.

És veritat que es destina una inversió enorme a una sola instal•lació amb un principal beneficiari directe quan a Figueres hi ha més clubs, especialment de futbol base, (Penya Unionista, Juncaria, La Salle, Marca de l’Ham,...), i altres entitats esportives (TTTramuntana, C.B. Escolàpies, ADEPAF, C.N.F., C.V.F., C.W.F, C.T.F., ...) treballant en condicions molt precàries i que mereixen una implicació més gran de l’ajuntament.

Segurament no costaria gaire trobar molts més comentaris i opinions d’absoluta validesa partint d’aquest controvertit canvi de gespa. Precisament per això, en aquest tema i en molts d’altres, hauria estat molt recomanable actuar d’una altra manera, duent a terme un estudi obert, exposant als figuerencs i figuerenques els veritables pros i contres, consultant i valorant la opinió dels usuaris finals de la instal•lació, en definitiva, deixant participar a la població en el seu propi futur.

Amb l’ajut del famós Pla E, s’intenta tapar alguns forats canviant la gespa de l’Albert Gurt, reformant les pistes de Tennis, amb la construcció d’un nou pavelló o d’una nova piscina descoberta on abans hi havia una zona d’aparcament gratuïta. Tot això a criteri de qui?

A més, tan important com fer coses, és fer-les bé, quan són necessàries i sobretot amb coherencia.

Entre tants comentaris sobre la nova gespa de l’Estadi de Vilatenim el que em fa més por són una pregunta i una sentència.

A la pregunta, “ja han tingut en compte la tramuntana?” Aviat en tindrem la resposta.

En canvi, a la sentencia, “Ens en penedirem!”, el temps dirà.

Publicat a HORA NOVA 27/10/09

Quan Déu fa pel·lícules només crea Obres Mestres

2009-09-22T19:30:00.001+02:00

Finalment, i per sort, un bon dia Déu va tenir la possibilitat de fer una pel·lícula en condicions. Va reunir vells amics i gent a la que admirava per reunir-los en un magatzem, a cadascun els va repartir el paper que els hi tocava i a alguns el seu color. El resultat no deixava indiferent, això si, tothom es tocava l’orella. Ens va permetre descobrir grans actors desconeguts per la majoria com en Tim, l’Eric o en Michael, sense oblidar el gran Harvey. El resultat va ser la primera obra mestra.

Des d’aquell moment les coses se li posaven més fàcils, ara ja era algú i quan ets algú ... $$$$$. Feia temps que havia escrit una história amb retalls d’aquí i detalls d’allà. Hom pot pensar que es molt fàcil copiar alguna cosa o destrossar-la. Però Déu amb el seu do va crear una obra d’art, fins i tot igualant o superant la seva primera obra (qüestió de gustos). Ara a més, no només confirmava i engrandia la llum de l’Uma i en Samuel, si no que ressuscitava en John. Fins i tot alguns com en Bruce, en Ving o la Maria donaven les gràcies per haver estat tocats per Déu. En definitiva, la segona obra mestra.

El temps passava, i Déu tocava amb la seva mà per beneir i santificar cosetes. Films de novells i d’amics, episodis, capítols, col·laboracions, fins i tot cedia els guions que d’altres maltractaven. Però no aportava res nou. Les males llengües deien que desconfiava de tenir un tercer cop de sort, i que no s’atrevia amb res més.

La Pam, en Robert i en Samuel tenien el plaer de protagonitzar la tercera obra mestra, molt més madura i treballada, menys explosiva però amb més classe. Un nou regal per als sentits.

El temps es tornava a allargar, però sabíem que valia la pena esperar, com ja ens havia demostrat, ningú es posava nerviós, només impacients.

Déu, sempre ha demostrat ser molt amic dels seus amics i tenir paraula. Li va prometre a la ballarina Uma una pel·lícula només per ella amb un ball molt més violent i grogós. La quarta obra mestra va arribar en dues tongades, però valia la pena no retallar-la. En David (el de l'armari), la Lucy o la Daryl eren alguns dels privilegiats beneits.

Molta gent desconeixia la Zoe. Participava a la quarta, però no la veiem. Era la doble de l’Uma a les escenes perilloses (no es com en Jacky), i durant la gravació va patir un accident. Déu li va dir que no es preocupés que ella tindria la següent. Amb el desgastat Kurt de protagonista i una sublim Zoe, es va aconseguir una pel·lícula incompresa i maltractada, però immensa i sensacional alhora. Sap greu que molta gent no l’hagi sabut gaudir ni entendre, molts no s’han atrevit ni a veure-la, però no per això deixa de ser la cinquena obra mestra.

Tots sabem o pensem que la vida es un circ. I per tant, a Déu li agrada allò del més difícil encara. Va dur a terme, en un temps rècord i precipitat, un nou film. Ens va dir que agafava un tall de la història mundial per fer una pel·lícula no històrica que ens donaria el que la gran majoria volíem. Sort que ho deia Déu o hauríem pensat malament. Novament va agafar actors coneguts, desconeguts, històrics, homenatjats, amics,... quin gran Cristoph (sense en Rex), quina gran Mélanie (no us recorda molt a la Mira), quin gran Daniel (en Salvador!!) i entre molts d’altres, destacar en Brad, demostrant que quan un bon actor es tocat per Déu no falla mai. Déu ens regala 150 minuts d’orgasme mental, de patiment, d’humor, d’intel·ligència, de paraules, d’imatges,... de la sisena obra mestra. Això si, com totes i cadascuna de les obres mestres que ha creat té un punt negatiu: que s’acaba!

Per sort, ja falta menys per la setena obra mestra.

Epíleg
L'obra de Déu només es pot ordenar cronològicament, la resta d'escales serien injustes o excessivament subjectives. L'únic realment important es la seva existència.

Quan la guitarra esdevé fusell

2009-08-28T14:30:00.013+02:00

Haig de confessar, amb el cap baix, que tot i haver sentit parlar d’ell no n’havia escoltat mai res. Es arrel de la criminalització que en fa Ciudadanos Partido de la ciudadania, amb el posterior suport del Partido Popular, que descobreixo a un gran cantautor: Cesk Freixas

Youtube em permet veure un jove penedesenc que armat amb la seva guitarra i la seva veu canta a la seva terra, al seu país, amb il·lusió i sentiment, clar i en català, un cantant que es mulla. I això, no els agrada.

Volien evitar l’actuació d’aquest cantant al Festival Acústica de Figueres el proper dissabte 29 d’agost, acusant-lo d’estar vinculat a grups terroristes, per sort, ningú els ha fet cas.

Algú podria arribar a pensar, d’aquests dos partits que tan temen els disparin cançons, estarien més a gust si en Cesk només pogués cantar d’amagat i dient “verda” enlloc de “merda” com molts van haver de fer durant molts anys. Pi de la Serra, Raimon, Llach o Ovidi Montllò difícilment haurien pogut cantar a la Plaça de l’Ajuntament de Figueres en els seus inicis.

Precisament fa unes setmanes les cançons de Raimon emocionaven més de dues mil persones al Festival Jardins de Cap Roig, amb temes que havien estat censurats per una rància dreta espanyola que voldria no recordar tot i les semblances d’actitud... s’atrevirien a demanar a Cesk Freixas vagi a Eurovisió cantant en castellà?

Desitjar la independència, la llibertat o el nostre país es legítim i un dret al que ens obliguen. Ja ens agradaria deixar de desitjar per consecució!

Quan acusen d’escriure lletres que “promouen l’odi i la violència” m’agradaria saber si realment han escoltat, llegit i entès les cançons, si el fet de la llengua catalana no els impedeix una bona comprensió o si el simple fet de veure una estelada no els condiciona a confondre la guitarra per un fusell.

Aquesta necessitat de difamar i denunciar un jove cantant per part de C’s i el PP més val que la deixem en el que es. No res. Simples ànsies de protagonisme i provocació gratuïta, tot i que per mi, provocar així si es promoure l’odi i la violència.

Esperem que l’efecte sigui el contrari del que buscaven i que acabi ajudant a la promoció d’aquest cantant i la seva obra, augmentant el seu públic com ha passat amb un servidor.

A Cesk Freixas només li recordaria la cançó “Pol petit” d’ N’Gai N’Gai que acabava dient :

“Et diran que les guitarres, et diran que les cançons, son només per divertir-se i que no has de buscar raons. Però no deixis que t'enganyin, qui diu això no et vol bé. Cal que sortim a cantar al carrer”

EPÍLEG

Avui, he assistit al concert. La pell de gallina. Feia anys que Figueres no respirava tant independentisme ni reivindicació, ha estat molt bonic veure com gent de totes les edats, de diferents àmbits o tendències, gent d'aquella que no et podries imaginar en un concert d'aquestes característiques, a quasi tothom! donant suport a aquest emocionant i esplèndid cantant. Llàstima que només hagi estat per uns minuts i en part com a resposta a l'estupidesa de la dreta espanyola. Tot i així, GRACIES CESK, els has demostrat que la guitarra pot ser molt més eficient que qualsevol fusell!!