Reconec que estic molt pesat amb el tema de les enquestes, però hi segueixo insistint. Darrerament tots els diaris i mitjans de comunicació estan publicant sondejos electorals de mínims, amb mostres petites, poc seleccionades, sense els mitjans correctes, amb un marge d'error elevat i amb interpretacions totalment partidistes, en resum, ens publiquen la seva simple opinió vestida de diumenge. Per tant, em veig amb tot el dret a fer el mateix i a transmetre la meva estimació, a dia 2 de novembre, del que seran els resultats del proper 25N en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Que estiguin tranquils que no he utilitzat cap dels seus estudis, simplement amb l'evolució política del país els darrers anys, els resultats d'anteriors eleccions, les expressions i suports de la societat, el que diu la gent i sobretot el que no diuen (que altres també anomenen vot ocult) i sobretot valorant la distribució parlamentaria per províncies i una mica de julivert.
La lectura d'aquestes dades poden ser moltes i només en destacaré unes quantes.
La primera es que malauradament ens ve a sobre una majoria absoluta de CIU culminant l'èxit de les seves intencions electorals, que en cap cas implica que faciliti el que molts hauran votat totalment enganyats, el que segur comportarà serà rectificacions, marxes enrere i baixada de pantalons per més d'un, amb moltes possibilitats d'acabar amb un pseudo-pacte fiscal que ens deixarà igual o pitjor.
Un segon punt molt important és que amb la llei d'Hondt i el mínim del 3% per entrar al joc, aquesta vegada més que mai, tindrem partits a la corda fluixa per entrar o quedar-se fora del parlament. Sincerament crec que la CUP té molts números d'aconseguir-ho, mentre que SI i UPyD en tenen bastant menys, i prefereixo no opinar sobre les possibilitats de PxC (ja s'ho faran).
En aquest punt del 3% es depèn totalment de la participació i no sé si parlarem de rècord però de ben segur que serà molt alta. La situació plebiscitària que s'ha creat, la presencia de la CUP, aportant molts no votants habituals, i de partits com el Pirata o l'Animalista, per citar-ne alguns, ens poden situar per sobre del 70%.
El PP, al igual que CiU, complirà amb els seus objectius de creixement i concentrarà el vot de la dreta espanyola, minimitzant als senyors de Ciutadans que tenen moltes falses esperances d'augment i que notaran la presencia de UPyD.
Dels partits independentistes, Esquerra, tot i millorar els seus resultats, no arribarà a representacions anteriors. SI recollirà el que ha sembrat i molt probablement quedarà fora, i no pas per l'entrada de la CUP, que ningú s'equivoqui, el transvasament de vots és més complicat que això!! Si la CUP aconsegueix entrar serà per mèrits propis i una distribució del vot segons les idees actuals de cada partit. Hi haurà gent que per seguir votant un partit d'esquerres haurà de canviar el color del vot.
Per acabar, em sembla que només em falta parlar una mica del PSC. Crec que en aquest cas la gent s'equivoca amb les seves males expectatives però per que seran encara pitjors del que s'esperen....
Fins la propera, a veure si canvien les coses...
Jordi,
ResponEliminaT'he de dir que mai he estat una analista fiable i per més estadístiques que m'ofereixin, sempre penso que hi ha informació oculta, que intenten manipular-me. Però en els meus pensaments polítics intento utilitzar un 90% de sentit comú i lamento compartir la teoria que CIU i PP creixeran considerablement. Els primers perquè saben explotar els sentiments que impregnaven la manifestació de l'11 de setembre, tot i que en el fons no són l'objectiu del partit, i els altres perquè de nou aconseguiran que els seus seguidors vagin a votar.
La resta de ciutadans es mantindran al marge, com sempre, amb l'excusa que no hi ha res a fer. I, després, seran els primers de queixar-se de tot i donaran la culpa als qui hàgim votat.
M'agradaria trobar la manera d'animar a tothom a passar per les urnes i, sigui quina sigui la seva opció, facin de nou una mobilització ciutadana que sorprengui el món, el país i desmostrin el seu compromís. Perquè sense participació no hi ha drets, però els deures hi seran igualment, vagis a votar o no.
Tothom hauria de prendre consciència que les conseqüències de l'abstenció sempre són terribles. Que hem de deixar de ser individualistes i, per una vegada, pensar en el conjunt i el seu benefici.