Pàgines

divendres, 28 d’agost del 2009

Quan la guitarra esdevé fusell

Haig de confessar, amb el cap baix, que tot i haver sentit parlar d’ell no n’havia escoltat mai res. Es arrel de la criminalització que en fa Ciudadanos Partido de la ciudadania, amb el posterior suport del Partido Popular, que descobreixo a un gran cantautor: Cesk Freixas
Youtube em permet veure un jove penedesenc que armat amb la seva guitarra i la seva veu canta a la seva terra, al seu país, amb il·lusió i sentiment, clar i en català, un cantant que es mulla. I això, no els agrada.
Volien evitar l’actuació d’aquest cantant al Festival Acústica de Figueres el proper dissabte 29 d’agost, acusant-lo d’estar vinculat a grups terroristes, per sort, ningú els ha fet cas.
Algú podria arribar a pensar, d’aquests dos partits que tan temen els disparin cançons, estarien més a gust si en Cesk només pogués cantar d’amagat i dient “verda” enlloc de “merda” com molts van haver de fer durant molts anys. Pi de la Serra, Raimon, Llach o Ovidi Montllò difícilment haurien pogut cantar a la Plaça de l’Ajuntament de Figueres en els seus inicis.
Precisament fa unes setmanes les cançons de Raimon emocionaven més de dues mil persones al Festival Jardins de Cap Roig, amb temes que havien estat censurats per una rància dreta espanyola que voldria no recordar tot i les semblances d’actitud... s’atrevirien a demanar a Cesk Freixas vagi a Eurovisió cantant en castellà?
Desitjar la independència, la llibertat o el nostre país es legítim i un dret al que ens obliguen. Ja ens agradaria deixar de desitjar per consecució!
Quan acusen d’escriure lletres que “promouen l’odi i la violència” m’agradaria saber si realment han escoltat, llegit i entès les cançons, si el fet de la llengua catalana no els impedeix una bona comprensió o si el simple fet de veure una estelada no els condiciona a confondre la guitarra per un fusell.
Aquesta necessitat de difamar i denunciar un jove cantant per part de C’s i el PP més val que la deixem en el que es. No res. Simples ànsies de protagonisme i provocació gratuïta, tot i que per mi, provocar així si es promoure l’odi i la violència.
Esperem que l’efecte sigui el contrari del que buscaven i que acabi ajudant a la promoció d’aquest cantant i la seva obra, augmentant el seu públic com ha passat amb un servidor.
A Cesk Freixas només li recordaria la cançó “Pol petit” d’ N’Gai N’Gai que acabava dient :
“Et diran que les guitarres, et diran que les cançons, son només per divertir-se i que no has de buscar raons. Però no deixis que t'enganyin, qui diu això no et vol bé. Cal que sortim a cantar al carrer”


EPÍLEG
Avui, he assistit al concert. La pell de gallina. Feia anys que Figueres no respirava tant independentisme ni reivindicació, ha estat molt bonic veure com gent de totes les edats, de diferents àmbits o tendències, gent  d'aquella que no et podries imaginar en un concert d'aquestes característiques, a quasi tothom! donant suport a aquest emocionant i esplèndid cantant. Llàstima que només hagi estat per uns minuts i en part com a resposta a l'estupidesa de la dreta espanyola. Tot i així, GRACIES CESK, els has demostrat que la guitarra pot ser molt més eficient que qualsevol fusell!!

4 comentaris:

  1. Benvingut al món dels blocaires!

    ResponElimina
  2. Ei, benvingut també a la blosfera. Una qüestió: n'estàs al corrent del que posa quan enllaces l'adreça del blog...?

    "El contingut del bloc que estàs a punt de veure pot estar dirigit només a adults. En general, Google no revisa ni dóna suport al contingut d'aquest bloc ni de qualsevol altre bloc. Per obtenir més informació sobre les nostres normes de contingut, visita les Condicions d'ús de Blogger."

    ResponElimina
  3. Hola Minelli, no sé com he arribat fins aquí...però ho he trobat i m'ha agradat molt el que hi dius i m'ha sorprès, no sabia que escrivies tant bé...enhorabona!

    ResponElimina