Gespa Artificial per Municipal Decret

D’aquí pocs dies i uns catorze mesos d’endarreriment, si no hi ha més problemes d’última hora, l’Estadi de Vilatenim estrenarà la nova gespa artificial. Un cúmul d’errors burocràtics i mals plantejaments deixen molt lluny en el temps la polèmica inicial, en la que una vegada més el govern municipal va prendre pel recte una decisió sense consultar en cap moment a ningú.

La majoria d’arguments utilitzats per l’equip de govern són tan acceptables com fàcils de trencar. Tot depèn del punt de vista que es miri i dels possibles interessos posteriors que es valorin.

Molta gent ha comentat i valorat aquest canvi i és fàcil trobar justificacions, tant a favor com en contra, que no es poden negar:

A partir d’ara es podrà utilitzar l’estadi durant 24 hores al dia si és necessari.

Es podran accelerar els futurs destins del Camp del Far i de La Casera.

Difícilment tornarem a veure equips d’elit a Figueres. Ni tan sols en amistosos, no cal recordar que a la gloriosa semifinal de Copa de la Unió, el Depor hi va arribar directament perquè es va negar a jugar a l’Hospitalet sobre gespa artificial.

Podrem seguir anant a Vilamalla, Peralada o Navata per veure equips de primera línia jugant en camps de gespa natural a l’estiu.

La gespa artificial necessita un manteniment diferent, teòricament més econòmic, però el necessita. Fins i tot s’ha de regar.

L’Estadi es de propietat municipal i per tant hauria de ser d’ús més municipal.

La U.E.Figueres ha estat l’única entitat figuerenca capacitada per mobilitzar més de 8.000 persones, i tenir un ressò publicitari de la ciutat superior al de qualsevol campanya publicitària.

És veritat que es destina una inversió enorme a una sola instal•lació amb un principal beneficiari directe quan a Figueres hi ha més clubs, especialment de futbol base, (Penya Unionista, Juncaria, La Salle, Marca de l’Ham,...), i altres entitats esportives (TTTramuntana, C.B. Escolàpies, ADEPAF, C.N.F., C.V.F., C.W.F, C.T.F., ...) treballant en condicions molt precàries i que mereixen una implicació més gran de l’ajuntament.

Segurament no costaria gaire trobar molts més comentaris i opinions d’absoluta validesa partint d’aquest controvertit canvi de gespa. Precisament per això, en aquest tema i en molts d’altres, hauria estat molt recomanable actuar d’una altra manera, duent a terme un estudi obert, exposant als figuerencs i figuerenques els veritables pros i contres, consultant i valorant la opinió dels usuaris finals de la instal•lació, en definitiva, deixant participar a la població en el seu propi futur.

Amb l’ajut del famós Pla E, s’intenta tapar alguns forats canviant la gespa de l’Albert Gurt, reformant les pistes de Tennis, amb la construcció d’un nou pavelló o d’una nova piscina descoberta on abans hi havia una zona d’aparcament gratuïta. Tot això a criteri de qui?

A més, tan important com fer coses, és fer-les bé, quan són necessàries i sobretot amb coherencia.

Entre tants comentaris sobre la nova gespa de l’Estadi de Vilatenim el que em fa més por són una pregunta i una sentència.

A la pregunta, “ja han tingut en compte la tramuntana?” Aviat en tindrem la resposta.

En canvi, a la sentencia, “Ens en penedirem!”, el temps dirà.

Publicat a HORA NOVA 27/10/09

Quan Déu fa pel·lícules només crea Obres Mestres

Finalment, i per sort, un bon dia Déu va tenir la possibilitat de fer una pel·lícula en condicions. Va reunir vells amics i gent a la que admirava per reunir-los en un magatzem, a cadascun els va repartir el paper que els hi tocava i a alguns el seu color. El resultat no deixava indiferent, això si, tothom es tocava l’orella. Ens va permetre descobrir grans actors desconeguts per la majoria com en Tim, l’Eric o en Michael, sense oblidar el gran Harvey. El resultat va ser la primera obra mestra.

Des d’aquell moment les coses se li posaven més fàcils, ara ja era algú i quan ets algú ... $$$$$. Feia temps que havia escrit una história amb retalls d’aquí i detalls d’allà. Hom pot pensar que es molt fàcil copiar alguna cosa o destrossar-la. Però Déu amb el seu do va crear una obra d’art, fins i tot igualant o superant la seva primera obra (qüestió de gustos). Ara a més, no només confirmava i engrandia la llum de l’Uma i en Samuel, si no que ressuscitava en John. Fins i tot alguns com en Bruce, en Ving o la Maria donaven les gràcies per haver estat tocats per Déu. En definitiva, la segona obra mestra.

El temps passava, i Déu tocava amb la seva mà per beneir i santificar cosetes. Films de novells i d’amics, episodis, capítols, col·laboracions, fins i tot cedia els guions que d’altres maltractaven. Però no aportava res nou. Les males llengües deien que desconfiava de tenir un tercer cop de sort, i que no s’atrevia amb res més.

La Pam, en Robert i en Samuel tenien el plaer de protagonitzar la tercera obra mestra, molt més madura i treballada, menys explosiva però amb més classe. Un nou regal per als sentits.

El temps es tornava a allargar, però sabíem que valia la pena esperar, com ja ens havia demostrat, ningú es posava nerviós, només impacients.

Déu, sempre ha demostrat ser molt amic dels seus amics i tenir paraula. Li va prometre a la ballarina Uma una pel·lícula només per ella amb un ball molt més violent i grogós. La quarta obra mestra va arribar en dues tongades, però valia la pena no retallar-la. En David (el de l'armari), la Lucy o la Daryl eren alguns dels privilegiats beneits.

Molta gent desconeixia la Zoe. Participava a la quarta, però no la veiem. Era la doble de l’Uma a les escenes perilloses (no es com en Jacky), i durant la gravació va patir un accident. Déu li va dir que no es preocupés que ella tindria la següent. Amb el desgastat Kurt de protagonista i una sublim Zoe, es va aconseguir una pel·lícula incompresa i maltractada, però immensa i sensacional alhora. Sap greu que molta gent no l’hagi sabut gaudir ni entendre, molts no s’han atrevit ni a veure-la, però no per això deixa de ser la cinquena obra mestra.

Tots sabem o pensem que la vida es un circ. I per tant, a Déu li agrada allò del més difícil encara. Va dur a terme, en un temps rècord i precipitat, un nou film. Ens va dir que agafava un tall de la història mundial per fer una pel·lícula no històrica que ens donaria el que la gran majoria volíem. Sort que ho deia Déu o hauríem pensat malament. Novament va agafar actors coneguts, desconeguts, històrics, homenatjats, amics,... quin gran Cristoph (sense en Rex), quina gran Mélanie (no us recorda molt a la Mira), quin gran Daniel (en Salvador!!) i entre molts d’altres, destacar en Brad, demostrant que quan un bon actor es tocat per Déu no falla mai. Déu ens regala 150 minuts d’orgasme mental, de patiment, d’humor, d’intel·ligència, de paraules, d’imatges,... de la sisena obra mestra. Això si, com totes i cadascuna de les obres mestres que ha creat té un punt negatiu: que s’acaba!

Per sort, ja falta menys per la setena obra mestra.

Epíleg
L'obra de Déu només es pot ordenar cronològicament, la resta d'escales serien injustes o excessivament subjectives. L'únic realment important es la seva existència.

Quan la guitarra esdevé fusell

Haig de confessar, amb el cap baix, que tot i haver sentit parlar d’ell no n’havia escoltat mai res. Es arrel de la criminalització que en fa Ciudadanos Partido de la ciudadania, amb el posterior suport del Partido Popular, que descobreixo a un gran cantautor: Cesk Freixas

Youtube em permet veure un jove penedesenc que armat amb la seva guitarra i la seva veu canta a la seva terra, al seu país, amb il·lusió i sentiment, clar i en català, un cantant que es mulla. I això, no els agrada.

Volien evitar l’actuació d’aquest cantant al Festival Acústica de Figueres el proper dissabte 29 d’agost, acusant-lo d’estar vinculat a grups terroristes, per sort, ningú els ha fet cas.

Algú podria arribar a pensar, d’aquests dos partits que tan temen els disparin cançons, estarien més a gust si en Cesk només pogués cantar d’amagat i dient “verda” enlloc de “merda” com molts van haver de fer durant molts anys. Pi de la Serra, Raimon, Llach o Ovidi Montllò difícilment haurien pogut cantar a la Plaça de l’Ajuntament de Figueres en els seus inicis.

Precisament fa unes setmanes les cançons de Raimon emocionaven més de dues mil persones al Festival Jardins de Cap Roig, amb temes que havien estat censurats per una rància dreta espanyola que voldria no recordar tot i les semblances d’actitud... s’atrevirien a demanar a Cesk Freixas vagi a Eurovisió cantant en castellà?

Desitjar la independència, la llibertat o el nostre país es legítim i un dret al que ens obliguen. Ja ens agradaria deixar de desitjar per consecució!

Quan acusen d’escriure lletres que “promouen l’odi i la violència” m’agradaria saber si realment han escoltat, llegit i entès les cançons, si el fet de la llengua catalana no els impedeix una bona comprensió o si el simple fet de veure una estelada no els condiciona a confondre la guitarra per un fusell.

Aquesta necessitat de difamar i denunciar un jove cantant per part de C’s i el PP més val que la deixem en el que es. No res. Simples ànsies de protagonisme i provocació gratuïta, tot i que per mi, provocar així si es promoure l’odi i la violència.

Esperem que l’efecte sigui el contrari del que buscaven i que acabi ajudant a la promoció d’aquest cantant i la seva obra, augmentant el seu públic com ha passat amb un servidor.

A Cesk Freixas només li recordaria la cançó “Pol petit” d’ N’Gai N’Gai que acabava dient :

“Et diran que les guitarres, et diran que les cançons, son només per divertir-se i que no has de buscar raons. Però no deixis que t'enganyin, qui diu això no et vol bé. Cal que sortim a cantar al carrer”

EPÍLEG

Avui, he assistit al concert. La pell de gallina. Feia anys que Figueres no respirava tant independentisme ni reivindicació, ha estat molt bonic veure com gent de totes les edats, de diferents àmbits o tendències, gent  d'aquella que no et podries imaginar en un concert d'aquestes característiques, a quasi tothom! donant suport a aquest emocionant i esplèndid cantant. Llàstima que només hagi estat per uns minuts i en part com a resposta a l'estupidesa de la dreta espanyola. Tot i així, GRACIES CESK, els has demostrat que la guitarra pot ser molt més eficient que qualsevol fusell!!