Mosaic o Pòrtland?

Mitjançant una de les famoses xarxes socials, actuals motor de canvi de la societat 2.0, vaig trobar un entrenador de bàsquet lamentant-se que per segona vegada en poc temps una jugadora seva s’havia fet mal a l’entrenament per culpa, única i exclusivament, del mal estat del parquet del pavelló vell de Figueres. Aquest comentari passava més o menys desapercebut fins que l’usuari va penjar les fotos que mostraven l’estat real de la pista. Vergonyós. Per més crític que fos qualsevol comentari, les imatges superaven qualsevol expectativa.

És impensable que una ciutat com Figueres, amb un consistori que s’omple la boca amb el nou pavelló previst a Vilatenim, deixi morir un dels dos pavellons que ja té la ciutat. Resulta que en aquest pavelló ja s’hi van fer unes tasques de manteniment fa tres anys, però malament i sense continuïtat.

Es veu que ara algun il·luminat vol substituir el parquet per mosaic o pòrtland. Segurament aquest llumenera no ha practicat mai esport ni té fills a l’esport de base. Si en el cas del canvi a gespa artificial de l’estadi de Vilatenim podia crear controvèrsia, aquí (si es demanés l’opinió als usuaris reals) el dubte com a molt estaria entre el parquet o algun altre material sintètic.

En aquesta instal·lació habitualment s’hi practica bàsquet, futbol sala i patinatge. La imatge que es dóna de Figueres als equips contraris i equips arbitrals no cal comentar-la. Sense esmentar el risc de lesions pels equips locals i visitants, i sembla que fins i tot hi ha alguna referència arbitral a les actes. Malauradament fins que no passi res gros ningú tindrà pressa a arreglar-lo o simplement enderrocar-lo.

Recordem que l’esport (i especialment el de base) és entre altres coses un eix vertebrador de la cohesió social, dinamitzador del teixit associatiu i una pràctica saludable. Com ens podem plantejar crear cap Patronat Municipal de l’Esport si la regidoria corresponent és incapaç de gestionar els pocs equipaments dels que disposa la ciutat?

Pot fer la sensació que es tracta d’un problema econòmic. Res més lluny de la realitat: es tracta d’un problema d’eficiència. Amb una mínima part del que li costarà a la ciutat el futur pavelló (veurem com acaba el tema de la franquícia Montessori) tindríem aquest tema solucionat, descarregant una mica l’actual pavelló nou i fent més eficaç la gestió (tant horària, com material, com humana, com d’infraestructures), es milloraria l’actual situació de precarietat que viu l’esport a la ciutat. Segurament podríem evitar que els clubs marxin de Figueres com va passar amb el Mifas o el futbol sala (que ha tornat per jugar en aquest pavelló), que el Tennis Taula Tramuntana sobrevisqui en precari al gimnàs d’un in

stitut o que l’única secció d’handbol de la ciutat (si, a Figueres es volia jugar a handbol) jugui a Castelló, i també incentivar l’intent que fan alguns esports per créixer, com és el tan català hoquei sobre patins, aprofitant que tenim a la ciutat un dels que era considerat millor àrbitre del món, Jordi Vidal.

Necessitem coherència. Figueres tenia una infraestructura, possiblement obsoleta, com era el Club Natació. Com és habitual, es va optar per enderrocar-lo, fer-hi un aparcament, i després ja parlarem de com solucionem la resta. Anys després inauguraven una piscina que només resolt parcialment les necessitats de les persones que van a nedar i no només a refrescar-se, i encara esperem solució pel tennis o el tennis taula.

Segur que un nou pavelló es necessari, això està clar. Però es prioritari? Tenim clares les polítiques en matèria d’esport i exercici físic que volem dur a terme? Tenim recursos per a tècnics i monitors qualificats per assumir una nova infraestructura i millorar les presents? Crec que si tractem malament tot el que ja tenim mai en tindrem prou. I recordem que de TENIR, TENIM.

[Article publicat a primers de març de 2011 a www.ediari.cat i www.ciutatdelsbrivalls.cat ]

Qui pateix pel català a la tv, es per massa o per poc?

El tancament de les emissions de TVC al país valencià és la darrera mostra del maltractament que pateix la nostra llengua per part dels governs de l’estat espanyol. No cal ser gens malpensat per trobar una clara animadversió vers nosaltres, vehiculada en aquesta ocasió amb un atac a l’ús del català en els mitjans de comunicació. El curiós del cas és que en aquests moments és més visible la gent que pateix per l’excés de programació en català que no per la real minimització!

Personalment, per quan vaig néixer, a temps per veure morir FF., teníem dos únics canals de parla castellana excepte per algun petit format, purament simbòlic, que s’emetia des de Miramar. Tant és així que quan a principis dels vuitanta comencen les emissions de TV3, se’ns feia molt estrany descobrir que John Wayne o els de Dallas podien parlar en català. En pocs anys, el 1989, vam poder viure el que podem considerar el sostre de la televisió en català amb l’aparició del Canal 33. El 50% dels canals visibles a Catalunya parlaven la nostra llengua, tot i ser ridícul, n’estàvem contents i amb el pas dels anys hem vist que el moment era per estar eufòricament descontrolats!

En menys d’un any van arribar les tres primeres cadenes privades, no cal dir-ho, integrament de parla castellana. Tornàvem a la crua realitat proporcional de forma pràcticament indefinida fins l’invent de la TDT. Quin invent la TDT, l’aparell que permetria a cada cadena tenir diferents canals temàtics (independentment de la qualitat dels mateixos) i poder gaudir més fàcilment de serveis com subtítols o l’emissió dual. D’entrada ens hem de sentir afortunats i agraïts pels canals addicionals de TVC, per la primera cadena privada que utilitza majoritàriament el català, la facilitat de sintonitzar algunes televisions locals, el canal balear i durant només unes setmanes el valencià, però i poca cosa més. És el que hi ha. Contents i enganyats, com sempre.

Exemplifico un cas particular. Si els meus fills volen programació infantil directament s’intenta provar el K3, no és cap crítica dir que es casualitat quan fan alguna cosa que s’adapti exactament a la seva edat. O és per més petits i no ho volen veure o és per més grans i és millor que no ho vegin. Estem obligats a passar per canals castellanoparlants, amb cap problema de comprensió tot i que algú vol fer creure el contrari. Un dia, arribat aquest punt trobo una situació peculiar, curiosa o rabiosa... estan emetent un capítol de les Tres Bessones (Mellizas) per ClanTV. M’il·lusiono i penso que tenim la gran sort de poder utilitzar el sistema Dual, així el podrem veure en versió original, és a dir, en català. Doncs no, el sistema dual es en anglès. Ho trobo vergonyós, tant per part de TVE com per part de Cromosoma al no contemplar aquestes qüestions a l’hora de fer-ne la distribució.

I no es tracta de ser radical ni extremista, tampoc trobo normal que una televisió pública es gasti el que no té comprant els drets de la lliga espanyola de futbol o el mundial de Formula 1 quan actualment mitjançant altres canals ja els podríem veure amb la radio fent la funció de servei dual.

Tot i així, com sempre, sembla que només actuen els qui creuen que el català discrimina l’altra llengua, ja sigui tancant canals, intentant aturar la immersió lingüística o criticant Pa negre!