Pàgines

dilluns, 4 de gener del 2016

HAN MORT EL LLOP!!

És molta la gent que ha acusat els cupaires d’amateurs, immadurs o poc preparats des del seu renaixement municipalista de ja fa alguns anys. Personalment, al haver tingut la oportunitat de viure alguna cosa des de dins, sempre ho he negat. Estan molt més preparats i són molt més polítics que molt que viuen del tema. Són pencaires, espavilats i no els mouen els diners.
En tots els partits els candidats es substitueixen quan la cosa està cremada i els hi costa temps i ganes trobar-los. La Cup va sorprendre tothom canviant-los per ideari, havia demostrat una facilitat desconeguda i inesperada per alguns per saber trobar recanvis amb cara i ulls, tot i que ara siguin el dimoni per a molts.
Curiós però pels anti-sistema el seu sistema pot haver estat la seva cicuta.

En el moment que els hi tocava fer petita política i només empènyer la furgoneta, han decidit tirar pel dret i fer gran política, POLÍTICA amb majúscules. Han mort el Llop! Han matat, políticament, Artur Mas i segurament CDC. A quin preu?
Mas no tornarà a ser President, pot ser ni candidat en unes properes eleccions, i si les eviten buscant una via de sortida amb un altre candidat... serà un zombi, però continuarà mort.
Esquerra, semblaria que fa el paper intel·ligent d’El tercer home, a les properes eleccions s’enfrontarà al mort, i a l’assassí del cadàver i presumpte del procés. Però no serà així, qui se’n aprofitarà serà un partit espanyolista com és Podemos, que ens ofereix un caramel enverinat que la ràbia farà acceptar.

Sóc un anti-Mas però el vaig votar i l’hauria investit per falta d’alternatives i coherencia, sóc ex-militant de la CUP i en renego de les seves sigles i del seu sistema amb coneixement de causa, però no de (tota) la seva gent. Segurament, tot és qüestió de prioritats, i la meva és o era la Independència, i per més que l’slogan sigui que “Ho volem tot”, més val menjar poc i pair bé.
No sé si la Cup es trencarà o no oficialment, però la ferida és dolorosa i difícil de curar, ho tenen més fàcil que altres per recuperar-se, per força i per tossuderia. Molta sort des de la distancia (al sector raonable).


Tot molt bé, però, i Catalunya? Què? Cataluña?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada