Pàgines

dilluns, 28 de febrer del 2011

Qui pateix pel català a la tv, es per massa o per poc?

El tancament de les emissions de TVC al país valencià és la darrera mostra del maltractament que pateix la nostra llengua per part dels governs de l’estat espanyol. No cal ser gens malpensat per trobar una clara animadversió vers nosaltres, vehiculada en aquesta ocasió amb un atac a l’ús del català en els mitjans de comunicació. El curiós del cas és que en aquests moments és més visible la gent que pateix per l’excés de programació en català que no per la real minimització!

Personalment, per quan vaig néixer, a temps per veure morir FF., teníem dos únics canals de parla castellana excepte per algun petit format, purament simbòlic, que s’emetia des de Miramar. Tant és així que quan a principis dels vuitanta comencen les emissions de TV3, se’ns feia molt estrany descobrir que John Wayne o els de Dallas podien parlar en català. En pocs anys, el 1989, vam poder viure el que podem considerar el sostre de la televisió en català amb l’aparició del Canal 33. El 50% dels canals visibles a Catalunya parlaven la nostra llengua, tot i ser ridícul, n’estàvem contents i amb el pas dels anys hem vist que el moment era per estar eufòricament descontrolats!

En menys d’un any van arribar les tres primeres cadenes privades, no cal dir-ho, integrament de parla castellana. Tornàvem a la crua realitat proporcional de forma pràcticament indefinida fins l’invent de la TDT. Quin invent la TDT, l’aparell que permetria a cada cadena tenir diferents canals temàtics (independentment de la qualitat dels mateixos) i poder gaudir més fàcilment de serveis com subtítols o l’emissió dual. D’entrada ens hem de sentir afortunats i agraïts pels canals addicionals de TVC, per la primera cadena privada que utilitza majoritàriament el català, la facilitat de sintonitzar algunes televisions locals, el canal balear i durant només unes setmanes el valencià, però i poca cosa més. És el que hi ha. Contents i enganyats, com sempre.

Exemplifico un cas particular. Si els meus fills volen programació infantil directament s’intenta provar el K3, no és cap crítica dir que es casualitat quan fan alguna cosa que s’adapti exactament a la seva edat. O és per més petits i no ho volen veure o és per més grans i és millor que no ho vegin. Estem obligats a passar per canals castellanoparlants, amb cap problema de comprensió tot i que algú vol fer creure el contrari. Un dia, arribat aquest punt trobo una situació peculiar, curiosa o rabiosa... estan emetent un capítol de les Tres Bessones (Mellizas) per ClanTV. M’il·lusiono i penso que tenim la gran sort de poder utilitzar el sistema Dual, així el podrem veure en versió original, és a dir, en català. Doncs no, el sistema dual es en anglès. Ho trobo vergonyós, tant per part de TVE com per part de Cromosoma al no contemplar aquestes qüestions a l’hora de fer-ne la distribució.

I no es tracta de ser radical ni extremista, tampoc trobo normal que una televisió pública es gasti el que no té comprant els drets de la lliga espanyola de futbol o el mundial de Formula 1 quan actualment mitjançant altres canals ja els podríem veure amb la radio fent la funció de servei dual.

Tot i així, com sempre, sembla que només actuen els qui creuen que el català discrimina l’altra llengua, ja sigui tancant canals, intentant aturar la immersió lingüística o criticant Pa negre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada