Mosaic o Pòrtland?

Mitjançant una de les famoses xarxes socials, actuals motor de canvi de la societat 2.0, vaig trobar un entrenador de bàsquet lamentant-se que per segona vegada en poc temps una jugadora seva s’havia fet mal a l’entrenament per culpa, única i exclusivament, del mal estat del parquet del pavelló vell de Figueres. Aquest comentari passava més o menys desapercebut fins que l’usuari va penjar les fotos que mostraven l’estat real de la pista. Vergonyós. Per més crític que fos qualsevol comentari, les imatges superaven qualsevol expectativa.

És impensable que una ciutat com Figueres, amb un consistori que s’omple la boca amb el nou pavelló previst a Vilatenim, deixi morir un dels dos pavellons que ja té la ciutat. Resulta que en aquest pavelló ja s’hi van fer unes tasques de manteniment fa tres anys, però malament i sense continuïtat.

Es veu que ara algun il·luminat vol substituir el parquet per mosaic o pòrtland. Segurament aquest llumenera no ha practicat mai esport ni té fills a l’esport de base. Si en el cas del canvi a gespa artificial de l’estadi de Vilatenim podia crear controvèrsia, aquí (si es demanés l’opinió als usuaris reals) el dubte com a molt estaria entre el parquet o algun altre material sintètic.

En aquesta instal·lació habitualment s’hi practica bàsquet, futbol sala i patinatge. La imatge que es dóna de Figueres als equips contraris i equips arbitrals no cal comentar-la. Sense esmentar el risc de lesions pels equips locals i visitants, i sembla que fins i tot hi ha alguna referència arbitral a les actes. Malauradament fins que no passi res gros ningú tindrà pressa a arreglar-lo o simplement enderrocar-lo.

Recordem que l’esport (i especialment el de base) és entre altres coses un eix vertebrador de la cohesió social, dinamitzador del teixit associatiu i una pràctica saludable. Com ens podem plantejar crear cap Patronat Municipal de l’Esport si la regidoria corresponent és incapaç de gestionar els pocs equipaments dels que disposa la ciutat?

Pot fer la sensació que es tracta d’un problema econòmic. Res més lluny de la realitat: es tracta d’un problema d’eficiència. Amb una mínima part del que li costarà a la ciutat el futur pavelló (veurem com acaba el tema de la franquícia Montessori) tindríem aquest tema solucionat, descarregant una mica l’actual pavelló nou i fent més eficaç la gestió (tant horària, com material, com humana, com d’infraestructures), es milloraria l’actual situació de precarietat que viu l’esport a la ciutat. Segurament podríem evitar que els clubs marxin de Figueres com va passar amb el Mifas o el futbol sala (que ha tornat per jugar en aquest pavelló), que el Tennis Taula Tramuntana sobrevisqui en precari al gimnàs d’un in

stitut o que l’única secció d’handbol de la ciutat (si, a Figueres es volia jugar a handbol) jugui a Castelló, i també incentivar l’intent que fan alguns esports per créixer, com és el tan català hoquei sobre patins, aprofitant que tenim a la ciutat un dels que era considerat millor àrbitre del món, Jordi Vidal.

Necessitem coherència. Figueres tenia una infraestructura, possiblement obsoleta, com era el Club Natació. Com és habitual, es va optar per enderrocar-lo, fer-hi un aparcament, i després ja parlarem de com solucionem la resta. Anys després inauguraven una piscina que només resolt parcialment les necessitats de les persones que van a nedar i no només a refrescar-se, i encara esperem solució pel tennis o el tennis taula.

Segur que un nou pavelló es necessari, això està clar. Però es prioritari? Tenim clares les polítiques en matèria d’esport i exercici físic que volem dur a terme? Tenim recursos per a tècnics i monitors qualificats per assumir una nova infraestructura i millorar les presents? Crec que si tractem malament tot el que ja tenim mai en tindrem prou. I recordem que de TENIR, TENIM.

[Article publicat a primers de març de 2011 a www.ediari.cat i www.ciutatdelsbrivalls.cat ]