Hipocresia o deixadesa

Les campanyes només serveixen per convèncer als convençuts, i encara més els mítings. Ningú va als actes de 3 o 4 partits per acabar de decidir. També serveixen per fer una mica de xup xup a l’economia duent a terme unes despeses tan brutals com innecessàries. Un clar exemple el tenim amb les darreres eleccions americanes, on estava claríssima la victòria d’Obama, però que les enquestes falsejades es van encarregar de dir que la cosa estava molt igualada. D’alguna manera s’havien de justificar la multimilionària despesa del precandidat republicà a les primàries i les dels dos candidats a la presidència. És gràcies a aquest fictici equilibri de forces que  premsa de tot el món s’hi va desplaçar, van emetre 50.000 especials amb  connexions en directe i el marxandatge dels dos partits va treure fum. Sense oblidar els milers de “voluntaris” que van col·laborar en la campanya, a 12 dòlars l’hora. Segurament un concepte diferent de la paraula voluntari.

A Catalunya sembla que portem una eternitat de campanya electoral, però el pitjor és que encara no hem arribat ni a la meitat. I contradient una vegada més les enquestes, això que diuen que hi ha un alt percentatge d’indecisos és totalment fals, o millor dit, no és real. La gent fa temps que tenen el vot decidit, independentment que en el moment de ser enquestats pensin/diguin que encara no, que s’ha d’acabar de rumiar, que veurem que diuen per campanya,... res. El 90% d’aquests que dubten (no del total) acabaran votant el que tenien previst de bon principi.

Serà el dia, dies, setmanes o mesos immediatament posteriors a l’escrutini electoral quan realment un alt percentatge de votants canviaran el color del seu vot. És quan es sentin enganyats, estafats i maltractats per els de sempre quan se n’adonaran d’haver fotut la pota. És el moment en el que la societat actua apel·lant a la incoherència absoluta, on els votants directes d’una majoria absoluta, o quasi, convoquen vagues, manifestacions, queixes i crits al buit demanant que se’ls escolti. No entendran com els que ja els havien retallat els tornaven a retallar més del que haurien dit que retallarien. Per sort, quan es convoquin novament eleccions es sentiran compresos i correspostos. Serà el moment de tornar a anar a votar, i no dubteu, que tornaran a votar als de sempre!
No us demano el vot per ningú, ja sabeu que jo votaré la CUP-AE, i espero que vosaltres, voteu a qui voteu, com a mínim tardeu força a queixar-vos del que haureu fet, i no passeu vergonya de dir-ho, ni us en sentiu culpables.