El passat dia 4, amb motiu de la Mitja Marató de Figueres i la setmana anterior amb la Cursa de la Dona, de les que vaig poder gaudir com a espectador, vaig reafirmar una vegada més allò que som i serem més feliços amb el got mig ple!
Hi havia gent que es sorprenia del fet que un atleta que arribava vint minuts després del guanyador es mostrés més satisfet, alegre i feliç. No es tracta de la gesticulació o empatia individual, sinó de l'objectiu de cadascú. Els guanyadors triomfaven per un dia, alguns per un dia més, mentre que d'altres superaven la seva marca personal, per tant era un triomf de vida, i encara més pels que la seva única fi era acabar la cursa, era igual doblar el temps o ser el darrer, només de travessar la meta el sentiment feia caure llàgrimes.
Hi havia qui corria en parella, qui ho feia en grup, qui va empènyer durant tota la cursa la seva filla, qui agafava els fills els últims metres per fer-los junts,... es destacava als més jovenets i molt al més vetarà, un esportista de 79 anys, que als primers metres alguns somreien quan ocupava els darrers llocs i al final, al seu ritme constant, arribava molt ben posicionat sumant-ne una més.
Qui no estava content, era per què no volia, i això és el que ens passa a la vida. Si ens deixen fer, som conscients d'on podem arribar i utilitzem la coherència com a camí: la vida serà més fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada